Mobilitat per a tothom: proximitat, equitat i sostenibilitat des dels municipis

El passat 19 de setembre, en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat, la Diputació de Barcelona va organitzar la jornada «Als municipis, mobilitat per a tothom», una trobada que va reunir representants de les principals administracions, entitats i empreses del sector per reflexionar sobre el futur de la mobilitat local. Conduïda per la periodista Laura Ribes, la sessió va girar entorn de dos grans eixos: la mobilitat activa i el transport públic com a pilars d’un model urbà més saludable, equitatiu i sostenible.

Des de KWAN Barcelona vam seguir amb especial interès aquesta jornada, que va posar de manifest la importància d’abordar la mobilitat no només des de la infraestructura o la tecnologia, sinó també des d’una perspectiva humana, territorial i de governança. La mobilitat —com van recordar diversos ponents— és molt més que desplaçar-se: és una eina per garantir l’accés, l’equitat i la qualitat de vida a les nostres ciutats.

Proximitat i benestar: una nova mirada sobre la mobilitat

Entre les intervencions més destacades va sobresortir la del professor Carlos Moreno, creador del concepte de la “ciutat dels 15 minuts” i assessor de l’alcaldia de París. Moreno va recordar que «la mobilitat no és només anar del punt A al punt B, sinó tot el que passa entre aquests dos punts: la vida».

Partint de referents històrics com Ebenezer Howard, Georg Simmel, Jane Jacobs o Christopher Alexander, Moreno va reivindicar la necessitat de superar el llegat del funcionalisme urbà del segle XX —originat en la Carta d’Atenes de Le Corbusier— i avançar cap a un urbanisme de proximitat i resiliència. Un model que ell anomena proxilience, on la capacitat d’adaptació de les ciutats neix de la seva proximitat, de la vida de barri i de l’accés equitatiu als serveis essencials.

Aquesta visió s’alinea plenament amb l’enfocament de KWAN, que defensa una planificació de la mobilitat centrada en les persones, la qualitat de vida i la cohesió urbana. La mobilitat del futur no es mesura en quilòmetres, sinó en temps, accessibilitat i benestar.

Municipis actius: caminar, pedalar i connectar

Les taules rodones dedicades a la mobilitat activa van subratllar el valor d’aquestes polítiques per a la salut, la inclusió i la sostenibilitat. Es va destacar que cada euro invertit en mobilitat activa pot suposar un estalvi de 3 a 5 € en despesa sanitària, i que encara queda pendent assumir culturalment el dret a moure’s en bicicleta i homogeneïtzar el marc normatiu entre municipis.

Entre els casos d’èxit, el municipi de Mollet del Vallès va presentar el seu Metrominut, un mapa sinòptic que connecta equipaments urbans i espais públics amb els temps de desplaçament a peu, promovent la cultura del caminar i la proximitat quotidiana.

Per la seva banda, el Consorci de Vies Verdes de Girona va remarcar que la seva xarxa no és només una infraestructura turística, sinó una eina de mobilitat diària: el 80 % dels usuaris són veïns del territori, que utilitzen la bicicleta per anar a la feina o moure’s entre municipis.

També es van exposar experiències d’altres territoris, com el Pla Ágora de la Diputació de Pontevedra —que ha recuperat més de 250.000 m² d’espai públic per a vianants— o el Pla Aire de la Diputació de Cadis, inspirat en aquest model.

En definitiva, la mobilitat activa va ser presentada com una inversió amb retorn social i econòmic, i com una eina clau per a repensar el disseny dels carrers i la jerarquia dels modes de transport.

El transport públic: columna vertebral de la mobilitat sostenible

El debat sobre els reptes del transport públic 2025–2030 va reunir representants de la Generalitat, l’ATM, l’AMB i diversos ajuntaments. Els participants van coincidir a assenyalar que el transport públic és l’eix vertebrador d’un sistema de mobilitat sostenible, i que cal reforçar-lo per garantir equitat territorial i cohesió social.

Es van exposar dades reveladores: a Catalunya, el 75 % de la població concentra el 95 % dels desplaçaments en transport públic, mentre que fora de l’àrea metropolitana la quota modal baixa dràsticament —fins al 2,8 % a les Terres de l’Ebre, enfront del 33,5 % de vehicle privat. Aquesta desigualtat territorial és un dels grans reptes del país.

Entre les prioritats destacades per la Generalitat i l’AMB hi ha la millora de l’accessibilitat universal, la integració tarifària i tecnològica a tot Catalunya (amb la T-Mobilitat prevista per a 2026–2027), i un debat profund sobre el finançament del sistema.

També es va parlar del mapa de serveis ferroviaris a horitzó 2050, que haurà de permetre triplicar el nombre de passatgers, i del pla de contingència per reduir les avaries a Rodalies, així com de la futura empresa mixta Generalitat–Estat per a la seva gestió.

Des de l’AMB es va alertar sobre el creixement de la demanda (+15 % al metro i +20 % al bus metropolità respecte al 2019) i la necessitat d’ampliar l’oferta a la segona i tercera corona. L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, va exposar iniciatives per cosir millor la ciutat amb el seu entorn, amb nous carrils bus més amples, millores d’intercanviadors, priorització semafòrica i accessibilitat a les parades.

Cap a una mobilitat inclusiva i de proximitat

La jornada va concloure amb la presentació del Decàleg de Municipis i Mobilitat per a Totes les Persones, que resumeix el nou paradigma: repensar l’urbanisme des de la proximitat, situar el caminar com a base del sistema, impulsar la bicicleta com a aliada estratègica, reforçar el transport públic i gestionar amb valentia l’ús del cotxe i de l’espai públic.

Des de KWAN Barcelona compartim plenament aquesta visió. Creiem que la mobilitat del futur es construeix a partir de la planificació estratègica, la governança col·laborativa i la innovació aplicada, amb solucions flexibles, digitals i centrades en les persones.

La mobilitat per a tothom no és una fita abstracta, sinó una fulla de ruta compartida: més propera, més saludable i més justa. Un compromís que exigeix coordinació, finançament i, sobretot, una ciutadania activa i implicada, capaç de transformar la proximitat en el motor de la resiliència urbana.